Guia de Esplugues de Llobregat-Sant Just Desvern
Esplugues de Llobregat és un petit municipi de 4,6 km2 que limita tant amb Barcelona com amb Sant just Desvern. Actualment té més de 45.000 habitants que poden gaudir d’una ciutat de serveis que està perfectament comunicada amb Barcelona i que, a la vegada, manté un caràcter tranquil i personal.
Fins ben entrat el segle XX va tenir com a base econòmica fonamental l’agricultura i uns antecedents industrials lligats a la producció ceràmica. A partir dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, Esplugues entra en un procés accelerat de canvi que precipita el seu pas de vila a ciutat. Actualment, Esplugues és una ciutat de serveis, a prop de la gran ciutat, i que ha sabut conservar la seva identitat.
Destaca especialment el seu singular nucli antic amb espais tan pintorescs i romàntics com el carrer Montserrat o masies com Can Cortada, edifici on va residir el Baró de Maldà, autor de l’obra clau en la literatura catalana de finals del segle XVIII, Calaix de Sastre. Convé destacar també l’àmplia xarxa de parcs i zones verdes d’Esplugues, com ara el parc de la Solidaritat, el del Torrent d’en Farré, i el de Can Vidalet, entre d’altres. La muntanya de Sant Pere Màrtir, que pertany a la serra de Collserola és el mirador natural del municipi gràcies als seus 399 metres d’altura.
Situat a tan sols 10 km del centre de la ciutat de Barcelona i de l’aeroport, a més de les bones connexions amb transport públic, Esplugues de Llobregat s’ha convertit en una moderna ciutat atractiva que conserva la seva identitat cultural i històrica, ideal per als que desitgen allunyar-se de l’enrenou de les grans ciutats. Forma part del Baix Llobregat, igual que Sant Just Dervern, un municipi de 8 km2 que limita amb Barcelona per l’oest. A causa de la proximitat a la Ciutat Comtal, el fet d’estar ben comunicat i alhora la tranquil·litat on es troba, a Sant Just Dervern viuen diverses personalitats del món de la política i de l’esport.
El seu passat històric és força similar al d’Esplugues ja que fins a principis del segle XX l’economia era bàsicament agrícola i de cultius, essencialment de la vinya, els cereals i l’olivera, localitzats al voltant de les masies. La indústria era reduïda a una fàbrica de ciments força important, a diverses rajoleres, forns d’obra, una fàbrica de teixits i petits tallers i obradors d’explotació familiar.
No va ser fins després dels anys 50 que el municipi va patir una forta expansió, creant així la zona industrial del Pont Reixat, amb importants i diverses empreses del sector metàl·lic, químic (productes farmacèutics, del cautxú, perfums, cosmètics), d’aparells elèctrics , etc. Amb el creixement demogràfic i industrial també s’ha vist impulsat el sector de serveis.
El municipi destaca per les seves àmplies zones enjardinades, entre ells el Parc Natural de Collserola, les 25 masies, els 10 edificis modernistes i les 130 entitats que cobreixen les inquietuds de la ciutadania.
